CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cap a una nova cursa d’armaments Cap a una nova cursa d’armaments

Cap a una nova cursa d’armaments

Estats Units, Rússia i la Xina desenvolupen nous míssils hipersònics capaços de transportar armament nuclear i eludir totes les defenses actuals. Això trastoca completament l’actual equilibri nuclear, existent des dels anys 70
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 10 març, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cap a una nova cursa d’armaments

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook1Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

El Tractat ABM (Anti-Ballistic Missile Treaty, Tractat sobre Míssils Anti-Balístics), signat al 1972 entre els Estats Units i la Unió Soviètica, tenia com objectiu limitar la capacitat d’ambdós països de proveir-se d’armes capaces d’interceptar míssils amb càrregues d’armament nuclear.

La lògica al darrera del tractat és contra-intuïtiva, però simple: si no es disposen de defenses efectives, la cursa d’armaments nuclears s’acabarà, ja que tant la URSS com els Estats Units veuran innecessari adquirir nous i millors míssils. Als anys 70, totes dues superpotències disposaven de míssils nuclears amb capacitats suficients per a destruir-se mútuament desenes de vegades.

Al desembre de 2001, Estats Units anuncià que es retiraria del ABM. El llavors president George W. Bush esgrimí que el ABM estava obsolet i que dificultava la protecció dels Estats Units contra “xantatges nuclears” perpetrats per Estats de “L’Eix del Mal”, com Corea del Nord o l’Iran.

Al gener del 2002, Estats Units fundà la Agència de Defensa Anti-Míssils, encarregada de desenvolupar les capacitats defensives contra aquest tipus d’armaments. Des de llavors, els Estats Units han desenvolupat importants projectes. Per exemple, al 2010, els membres de l’OTAN iniciaren un programa de defensa anti-balística regional, destinat a protegir Europa “de la creixent proliferació de míssils balístics i contra amenaces provinents de fóra de la regió Euro-atlàntica”. El sistema, del qual una part important es troba instal·lada a Rota (Cadis), entrà en funcionament l’estiu del 2016.

No obstant, la lògica que conduí a la sortida dels Estats Units del ABM està ara deixant les capacitats defensives d’Occident totalment obsoletes.

Els Vehicles de Lliscament Hipersònic

Al febrer de 2017, la empresa de intel·ligència IHS Jane’s alertà que els Estats Units s’estaven quedant endarrerits en el desenvolupament de capacitats ofensives de gran velocitat i maniobrabilitat. Conseqüentment, afirmava el article, Amèrica seria potencialment vulnerable a un atac amb armes hipersòniques.

IHS Jane’s mostrava una especial preocupació envers la tecnologia de Vehicles de Lliscament Hipersònic (VLH). Es tracta d’aparells que acceleren fins arribar al límit de l’atmosfera, on es desfan del seu propulsor per tornar a entrar a la Terra a través d’un descens en mode de planador que els permet recórrer grans distàncies a velocitats altíssimes: es parla de Match 5, més de 6.100km/h.

Diagrama que mostra les diferents trajectòries dels VLH (traçat inferior) i dels míssils balístics convencionals (superior). Font: IHS Jane’s

Amb un radi d’abast estimat d’almenys 8.000 kilòmetres, és molt fàcil canviar la seva càrrega d’armament convencional per una de nuclear. S’espera que els VLH puguin arribar a qualsevol indret de la Terra en tan sols una hora.

Però la qüestió no acaba aquí: els VLH estan concebuts per a ser maniobrables un cop operen com planadors. Això suposa una enorme revolució respecte els míssils tradicionals, que un cop disparats tenien trajectòries fixes i per tant previsibles. Així, els VLH podrien eludir les actuals defenses anti-balístiques, volant a baixa altura i canviant la seva trajectòria constantment. En resum, els VLH poden deixar obsoletes totes les defenses actuals, incloent l’escut de l’OTAN.

Qui està desenvolupant aquestes capacitats?

Segons IHS Jane’s, hi ha almenys tres països que disposen de programes de desenvolupament de VLH en una fase avançada: Estats Units, Rússia i la Xina. Per a Moscou, es tracta de danyar la credibilitat defensiva de l’OTAN i reduir la distància entre les seves capacitats militars i les dels Estats Units. Per a la Xina, segons Joshua Pollack (Centre for Non-Proliferation Studies), el programa de VLH busca incrementar el prestigi nacional, i alhora mantenir la credibilitat de les seves capacitats de dissuasió.

Tots els tres països han efectuat llançament exitosos, tot i que encara està per veure quina càrrega explosiva portaran els seus respectius VLH.

Cap a un equilibri menys estable que el de la Guerra Freda

IHS Jane’s conclou que la Xina i Rússia tenen un gran incentiu a seguir desenvolupant VLH perquè estan en clara inferioritat de condicions respecte als Estats Units en matèria d’armament convencional. Els VLH poden ser la forma de re-equilibrar la balança.

Però, com en tota cursa d’armaments, és previsible que si ho fan, Estats Units acceleri al mateix temps els seus programes de desenvolupament. El resultat seria un equilibri menys estable que el de la Guerra Freda, ja que al contrari que els míssils nuclears tradicionals, els VLH redueixen el temps disponible per a la pressa de decisions i dificulten els càlculs degut a la incertesa respecte l’armament que transporten (nuclear o convencional).

La única solució sembla establir un marc de regulació internacional per als VLH, que combini elements del Tractat de No-Proliferació (NPT, Non-Proliferation Treaty) de 1968 i del ABM de 1972.

Imatge de portada: llançament d’un míssil convencional nord-coreà d’abast mig. KCNA / KCNA VIA KNS / AFP-JIJI

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook1Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies