CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És el caos polític italià el futur d’Europa? Tres indicis És el caos polític italià el futur d’Europa? Tres indicis

És el caos polític italià el futur d’Europa? Tres indicis

Els resultats de les eleccions a Itàlia semblen corroborar que Europa es troba immersa en un canvi polític molt profund. En el futur, el centre-esquerra podria desaparèixer completament a mans dels partits anti-establishment i una aliança de partits europeus anti-immigració prendria molta força
EuropaZPortada Izquierda 28 Març, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » És el caos polític italià el futur d’Europa? Tres indicis

Segons el periodista britànic Mathew Goodwin, el caos resultant de les eleccions italianes és un preludi del que es convertirà Occident.

Quasi bé després d’un mes de les eleccions generals que resultaren en la victòria dels partits anti-establishment, segueix sense estar clar qui governarà Itàlia.

A primera vista, es podria pensar que els resultats electorals del passat 4 de març són un simple episodi més de l’espectacle polític italià: regles electorals que no entén ningú, partits anti-establishment i candidats octogenaris que es resisteixen a caure en l’oblit.

Però sota aquesta capa exterior es poden observar almenys tres patrons de canvi que s’estenen no només per Itàlia, sinó per tot Europa.

1. Cap a una aliança europea de partits anti-immigració

La Lliga Nord fou creada al 1991 com un partit regionalista que reivindicava l’autonomia del pròsper nord d’Itàlia (més concretament la Padània, una regió inventada pel partit) i de tant en quant criticava la immigració. Però en les darreres eleccions, i sota el lideratge de Salvini, ha pujat de to el discurs cultural i ha esborrat el terme “nord” del nom del partit.

Durant la darrera campanya, igual que Le Pen a França, Pim Fortuyn i Geert Wilders als Països Baixos o Heinz-Christian Strache a Àustria, la Lliga ha atacat durament l’Islam, obtenint uns èxits semblants als dels seus amics europeus. No ha de sorprendre que Salvini es porti particularment bé amb Víktor Orban o el govern polonès, que empreen una retòrica semblant.

Aquests indicis apunten cap a la formació d’un bloc polític europeu clarament oposat a la immigració, i particularment la que prové de països musulmans. Si segueix prenent forma, comptaria amb varis governs de la UE: Polònia, Àustria, Hongria i probablement altres països d’Europa de l’Est.

2. L’agonia de la social-democràcia

No només els partits de dretes critiquen la immigració. A Suècia, el partit social-demòcrata actualment al poder ha anunciat un gir de narrativa per endurir el to contra la immigració. I és que els partits de centre-esquerra europeus busquen a la desesperada recuperar votants.

Segons mostrava una recent gràfica de La Vanguardia, a Itàlia, Alemanya i França la social-democràcia no ha parat de minvar durant els darrers anys, fins al punt de situar-se en mínims històrics en els tres països (si es té en compte que fins als anys 90 a Itàlia l’opció d’esquerres era el partit comunista, no el social-demòcrata).

Els resultats catastròfics de les opcions de centre-esquerra afecten igualment altres països com la República Txeca o els Països Baixos, on en el darrer any han obtingut resultats inferiors al 10% dels vots.

Les úniques opcions d’esquerres que semblen sortir relativament ben parades són les més radicals: el Partit Laborista de Jeremy Corbin, la “França Insubmisa” de Mélenchon, el Podemos de Iglesias o la Die Linke alemanya.

No obstant això, manquen de la força necessària per poder governar en haver perdut les seves bases tradicionals: els treballadors. Els discursos de l’esquerra dura europea són més atractius per a les classes mitjanes ben educades i progressistes que no pas per als treballadors. En canvi, les classes mitjanes-baixes confien cada cop més en les opcions de dretes anti-establishment;

3. Ascens meteòric dels partits anti-establishment

A través de les eleccions a Itàlia també queda clar com actualment és possible triomfar en molt poc temps, venint del no res i sense haver de trencar-se el cap amb un programa electoral sòlid.

El Moviment Cinc Estrelles, fundat al 2009 per un comediant, s’ha convertit enguany en el partit polític més votat a Itàlia. Però Emmanuel Macron, que començà la seva campanya electoral sense programa, també n’és un exemple. El partit d’extrema dreta Demòcrates Suecs, o Alternativa per Alemanya, corroboren igualment el model.

Totes aquestes opcions que han emergit tan ràpidament comparteixen un tret crucial: es tracta de partits anti-establishment. Fins i tot Macron entra clarament en aquesta categoria en impulsar un projecte fins ara tabú, de caire clarament liberalitzador en el país d’Europa on la despesa pública pesa més sobre el PIB nacional.

Però en una societat dominada pel wifi i el WhatsApp, les intencions de vot canvien a velocitats estratosfèriques. Quelcom que no contribueix precisament a l’estabilitat política i a les polítiques a llarg termini, sinó que fomenta el curt-terminisme.

Imatge de portada: Matteo Salvini durant un míting electoral de la Lliga. Observi’s com el cartell electoral que brandeixen els seus seguidor s’assembla al de Donald Trump l’any passat.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies