CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cal que Alemanya es rearmi? Cal que Alemanya es rearmi?

Cal que Alemanya es rearmi?

Berlin podria modernitzar el seu exèrcit però és molt reticent a fer-ho degut a motius històrics. Amb un equipament militar totalment obsolet i un panorama geopolític complicadíssim, cada cop més són més els que opinen que Alemanya ha de fer el pas endavant
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 13 Octubre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cal que Alemanya es rearmi?

Més de 70 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del nazisme, Alemanya encara no n’està totalment recuperada. Entre d’altres manifestacions de les seqüeles de la dictadura de Hitler, es troba el rebuig a tot allò que té a veure amb les forces armades.

Segons un ex-oficial de les Bundeswehr (forces armades alemanyes), encara avui un militar alemany no s’atreviria mai a dur l’uniforme en un mitjà de transport públic. Molt probablement, serà objecte de tot tipus de insults.

Però l’actual situació geopolítica d’Europa invita a Alemanya, país amb una llegendària tradició militar, a rearmar-se seriosament. Els atemptats gihadistes causen periòdicament víctimes mortals als carrers de les ciutats europees. Al sud, el Sahel és una font de terroristes i un niu de traficants d’armes. A l’est, Rússia es mostra assertiva i les seves forces armades es troben immerses en un grandiós procés de modernització. I a l’oest, Washington, el tradicional protector d’Europa, no deixa d’enviar senyals contradictòries.

A Alemanya no li falten els mitjans per a dur a terme un potent rellançament de les forces armades. Com Paul Taylor afirma a Politico, “els alemanys es poden permetre gastar més en defensa, però molts no ho volen”. El fre de Berlin és psicològic i polític.

La cancellera Angela Merkel ja ha reconegut que Europa no pot seguir depenent dels Estats Units en el mateix grau que ho ha fet fins ara. Des del 2014, el pressupost de defensa d’Alemany ja s’ha incrementat, tot i que tímidament i partint d’una base minúscula. Actualment representa un 1,2% del seu PIB, quedant encara molt lluny del 2% al que els països de l’OTAN es varen comprometre.

L’arsenal alemany s’ha estat literalment rovellant durant els darrers 25 anys. A mitjans dels 50, la República Federal Alemanya, presidida per Konrad Adenauer i assistida pels Estats Units, es rearmà per tal de fer front a l’enemic socialista. Però des de la fi de la Guerra Freda, la renovació i el manteniments dels equips militars han brillat per la seva absència.

Una alarmant proporció de vehicles no funcionen, i molts vaixells no surten a navegar per falta de manteniment. Per exemple, tan sols 70 dels 189 tancs “Boxer” d’entrenament i transport són utilitzables. Dels 31 moderníssims helicòpters d’atacs Tiger, Alemanya només en té 10 d’operatius.

Quan un important contingent alemany fou enviat a Mali com a part de l’Operació de Pau de l’ONU en el país (MINUSMA), es quedà en poc temps sense la meitat dels vehicles que hi havia portat. Oficialment, la culpa fou la calor. Però els vehicles dels altres països bé que funcionaven.

Alemanya ha passat de tenir mig milió de soldats al 1989 a tan sols 177.000. Espanya, per a fer-se una idea, en té 120.000. Però el PIB espanyol és un terç de l’alemany, i el país té una població molt inferior (47 milions contra 82).

Enquestes d’opinió recents mostren com els alemanys recolzen la participació del seu país en missions internacionals d’estabilització de països (per exemple, a l’Afganistan o a Mali) i per tal de protegir Europa de l’Est sota el paraigües de l’OTAN. Però al mateix temps, s’oposen fermament a operacions de combat.

Taylor critica que els alemanys abusen de l’argument segons el qual les solucions militars mai funcionen. Aquest raonament actua, afirma, com un “tranquil·litzador de consciències”. Al final, s’acaba convertit en una excusa per evitar-se problemes d’opinió pública.

A hores d’ara, són les forces armades franceses les que estan fent la major part del “treball brut” a l’estranger, i en particular al Sàhara i Sahel. Paris vol que Alemanya, que ja ha pres des de fa anys la iniciativa en política europea, l’ajudi de forma activa.

El que està clar és que cap país europeu pot modernitzar les seves forces armades pel seu compte. Els estats del Vell Continent, que han històricament dominat els camps de batalla arreu del món, s’han quedat petits davant de gegants com els Estats Units o la Xina.

Imatge de portada: la ministra de defensa alemanya, Ursula Von der Leyen, posa amb soldats alemanys.

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies