CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Hi haurà una “caça de bruixes” contra els diplomàtics de Trump? Hi haurà una “caça de bruixes” contra els diplomàtics de Trump?

Hi haurà una “caça de bruixes” contra els diplomàtics de Trump?

Més de 100 alts càrrecs ja han deixat el cos diplomàtic durant la presidència de Trump, i molts altres més podrien fer-ho si no se’ls donen garanties. La situació denota una manca de respecte dels opositors a Trump pel servei públic, i podria esdevenir perillosa pels interessos nord-americans a llarg termini
MónResearchZPortada Izquierda 21 Febrer, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Hi haurà una “caça de bruixes” contra els diplomàtics de Trump?

Que el president nord-americà Donald Trump provoca rebuig entre molts ex-alts càrrecs i polítics nord-americans d’ambdós partits no és cap novetat. Però què passarà amb els milers de diplomàtics que treballen per l’actual administració quan hi hagi un canvi de govern i els anti-Trump tornin a dirigir la màquina burocràtica ? Els acomiadaran per “col·laboracionistes”?

Un article publicat a Foreign Policy deixa entreveure que, efectivament, els diplomàtics de Trump corren perill d’ésser perseguits o almenys, marginats, degut el color polític del president sota el qual els ha tocat servir.

Segons Suzanne Nossel, antiga alt funcionària al Departament d’Estat nord-americà, “els dos partits polítics han d’assegurar als diplomàtics que treballar per a l’Administració Trump no farà descarrilar les seves carreres”.

La frase és colpidora per a qualsevol funcionari d’una democràcia occidental tan consolidada com els Estats Units –possiblement, la més consolidada del món: no se suposa que els funcionaris, i en particular els diplomàtics, serveixen uns fins que depassen els canvis de govern? Evocant la vella però encara vàlida expressió de Lord Palmerston, els diplomàtics serveixen nacions, i les nacions tenen “interessos permanents”.

És cert de vegades Trump fa difícil veure aquests interessos permanents i superiors quan empra la seva temuda “diplomàcia de twitter” (temuda sobretot per les pròpies institucions nord-americanes) o quan actua sense delicadesa amb aliats tradicionals com el Regne Unit. Els diplomàtics nord-americans s’han vist en ocasions obligats a desfer la seva pròpia feina o deixar-la inacabada: revisar el pacte climàtic de Paris, mostrar-se escèptic amb el pacte nuclear amb l’Iran o aturar l’obertura amb Cuba.

Dit això, els Estats Units no es poden permetre, en un context global tan delicat com l’actual, perdre l’experiència acumulada pels diplomàtics de Trump. Si es fa cas a Nossel, més de 100 alts funcionaris del Departament d’Estat (equivalent al ministeri d’afers exteriors) han deixat la feina des de la presa de possessió de Trump. D’altres, joves promeses, no l’han ni començada. També n’hi ha molts, sovint els més vinculats amb els projectes estrella d’Obama, que han estat acomiadats pel nou Secretari d’Estat, Rex Tillerson.

És precisament pel rebuig frontal d’una bona part del món de la diplomàcia nord-americana a les polítiques exteriors de Trump que aquest mateix hauria de deixar clar que el fet d’haver servit sota la seva Administració no implica un recolzament actiu a la seva agenda. Sinó que, senzillament, s’inscriu en el seu deure de servidors públics.

Els diplomàtics de Trump no fan altra cosa que defensar els “interessos permanents” d’Amèrica en un context tan interna com internacionalment complex. Sota aquest prisma, té més valor haver servit sota l’Administració Trump que haver abandonat la funció pública per desavinences polítiques. Els Estats Units (ni cap altre país) no es poden permetre el luxe de tenir tants “objectors de consciència”.

El més sorprenent, i al mateix temps preocupant, és que la fuga de talents estigui sent esperonada per antigues figures de pes de la diplomàcia i l’alt funcionariat nord-americà, que no cessen de criticar, a vegades salvatgement, l’Administració Trump. On queda el servei públic al qual han estar cridats?

Servir sota l’Administració Trump és un servei valuosíssim als Estats Units per dos motius: primerament, perquè permet mantenir viu el procés d’aprenentatge continu que tot cos diplomàtic, i per extensió, país, necessita per evitar quedar-se enrere en els afers internacionals; i en segon lloc, perquè aporta un toc de refinament diplomàtic i mitiga els efectes nocius de les decisions de Trump que menys unanimitat desperten entre els nord-americans.

Imatge de portada: Trump i el president israelià Benjamin Netanyahu.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies