CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Bergman y el matrimoni Bergman y el matrimoni

Bergman y el matrimoni

Opinió 4 Setembre, 2018 Carles Ros i Arpa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Bergman y el matrimoni

El 14 de juliol de 1918 va néixer Ingmar Bergman, un dels grans noms de la cultura del segle XX. Les tres pel·lícules que tractarem mostren la seva visió pessimista del matrimoni, la qual ha influït en el qüestionament d’aquesta institució en les darreres sis dècades a Europa. Bergman és el mestre absolut narrant crisis de parella. Segur que hi pesa la seva experiència personal: es va casar cinc vegades i va tenir dues parelles més de llarga durada. Bergman descriu de forma profunda i entenedora els conflictes i la complexitat de les relacions conjugals en el nostre temps. I ho fa sense ocultar la culpabilitat i el drama, a diferència del que avui sol passar quan s’accepta amb naturalitat les ruptures conjugals i es dilueix la responsabilitat sobre aquestes.

“Les millores intencions” (1992), dirigida per Bille August sobre un text del propi Bergman, narra el festeig i matrimoni dels pares d’Ingmar durant els nou anys previs al seu naixement.  Henrik Bergman és un jove estudiant de teologia que es prepara per ser pastor luterà, d’origen humil, i caràcter rígid i orgullós. Li costa molt perdonar i, com ell mateix admet, viu en una confusió existencial. La forma d’entendre la fe luterana del pare Bergman influirà en la visió pessimista que el seu fill té de la religió, que es manifesta clarament en aquesta pel·lícula.

Anna és una noia de l’alta burgesia sueca, filla petita de varis germans i de caràcter dominant. La mare d’Anna va predir des del primer moment que aquella relació faria infeliç la seva filla. També d’esperit dominant, en tractar d’impedir-la, va encendre encara més l’enamorament dels joves. El festeig i el matrimoni avança enmig de profundes crisis i una separació, degut a l’ego de l’Henrik i a la dificultat de construir un projecte de vida acceptable pels dos. No viuran el futur meravellós que s’imaginaven de joves. Malgrat tot, el matrimoni sobreviu, no per la necessitat d’Anna, que era rica, sinó perquè el seu amor és autèntic, i no els falten les millors intencions. Són persones de principis del segle XX, educats encara en la virtut de la fidelitat conjugal i en el compromís envers els fills. Ingmar, a més del seu tarannà faldiller, és ja un home de la segona part del segle XX, i tindrà un trajectòria familiar molt diferent.

“Secrets d’un matrimoni” (1974) té com a protagonistes a Marianne de 35 anys i Johan de 42, casats amb dues filles. Ell és professor universitari i ella advocada. Johan es percep a sí mateix com una persona intel·ligent i brillant. És un home aparentment encantador, però complicat i poc transparent. Ella és una dona amb menys pretensions, té una bellesa i un caràcter serè (Liv Ullmann, retratada meravellosament per Bergman), sensible i pendent dels qui l’envolten i dels detalls de la vida domèstica. Viuen la felicitat quotidiana d’una família sueca de classe mitja de principis dels 70. Marianne admet que la seva passió eròtica no és la mateixa que a l’inici del seu matrimoni.

Una tarda arriba Johan a casa i li diu a la seva esposa que està enamorat d’una noia de 23 anys, i que l’endemà se’n va amb ella a Paris durant mig any. Marianne encaixa el cop sense perdre la calma. Li demana una foto de la noia: té una figura bella i exhuberant. Tant com Johan la seva jove amant són conscients que la cosa difícilment acabarà bé.  Marianne reacciona, li demana al marit temps i una oportunitat per salvar el matrimoni. Johan respon amb acritud, li recrimina que està fart d’una vida ordenada i plena d’obligacions envers els altres. Declara que per a ell no existeix la veritat objectiva. Johan és conscient de la seva traició, però no està disposat a evitar-la. El professor es comporta com un adolescent que no sap controlar el seu impuls eròtic ni la seva afectivitat  egocèntrica.  En successius encontres que tindran Marianne i Johan un cop separats, ell intenta seduir-la per fer l’amor. Ella es resisteix perquè no es vol quedar després sola plorant i trobant-lo a faltar.

Bergman planteja lúcidament grans qüestions de la vida conjugal: com aquesta difícilment pot sobreviure sense que cadascú es negui en alguna part a sí mateix. Que hi ha espais íntims en els quals és millor no entrar, i menys després d’haver begut uns quants whiskys. Que no cal entendre ni manifestar totes les raons del cor ni satisfer tots els desitjos, que s’ha deixar espai també al misteri de l’altre i a l’amor incondicional. Que l’anàlisi racionalista i fred del sentiments no portar a res de bo: Marianne acabarà pensant que la seva actitud com esposa en el fons no era la generositat sinó la covardia i el no conèixer-se a si mateixa. És el toc de feminisme contemporani d’una pel·lícula que és feminista en un sentit més profund: mostra tota la complexitat del personatge femení i evidencia la superior fortalesa de la dona en les qüestions essencials de la vida.

“L’estiu amb Monika” (1953) narra, amb una poètica visual només a l’abast del cinema en blanc i negre, la història de dos joves d’origen humil insatisfets amb les seves vides quotidianes, que s’enamoren sobtadament i decideixen fugir del món. La pel·lícula mostra la influència del cinema a l’hora de conformar la idea de l’amor i el desig de les persones del segle XX, tal com ho feu la novel·la al segle XIX, i potser les noves tecnologies al nostre segle.

Harry és un noi innocent i introvertit, orfe de mare des de nen. Monika és una noia sensual, descarada, que sedueix fàcilment Harry, de qui s’enamora perquè veu en ell un noi diferent dels que acostuma a tractar. Mentre dura el bon temps i no els manca res viuen idílicament la seva aventura en unes illes solitàries. Monika queda embarassada i s’acaba l’estiu, han de tornar a la civilització i a les seves obligacions. Es casen, i amb les dificultats del dia a dia les dues personalitats queden en evidència.  Harry assumeix la seva responsabilitat, treballa dur i intenta també estudiar, i a les nits s’aixeca a calmar el nadó quan plora. Monika continua essent una noia capriciosa, tirant a femme fatale, que fuig de les responsabilitats, i viu insatisfeta per les limitacions econòmiques.

És la història d’un amor romàntic i immadur, on tot va tant ràpid que no tenen temps de conèixer-se bé i poder discernir si entre ells hi ha només un enamorament fugaç o material per edificar una veritable història d’amor. Tota la passió es consumeix en les poques setmanes que dura l’estiu suec i després, quan han d’afrontar el món real, la relació entra en crisi. Una història molt dels nostres dies.

Publicat al diari de Girona el 13/08/2018
Print Friendly, PDF & Email

Carles Ros i Arpa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies