CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Barcelona, la ciutat sense llei Barcelona, la ciutat sense llei

Barcelona, la ciutat sense llei

La manca d’ordre, els manters, els sensesostre, la relativització de la llei i els problemes amb turistes incívics no estan sent resolts per l’alcaldessa Ada Colau
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 10 agost, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Barcelona, la ciutat sense llei

El primer problema de Barcelona en aquests moments és l’absència d’ordre perquè cap de les normes bàsiques de convivència es compleix en amplis espais de la ciutat. La conseqüència és una continuada degradació de l’espai públic i la convivència. El resultat és el desordre que té orígens exògens, però, i això és el dolent, són determinants les causes motivades per la mateixa gestió del govern municipal, que ha aconseguit generar sentit generalitzat d’impunitat vers la llei, fruit de la seva particular ideologia.

La raó fonamental d’aquesta actitud radica en el menyspreu a l’autoritat que té Ada Colau i el seu grup polític. Entén l’autoritat, no com la conseqüència necessària de l’exercici del poder democràtic, sinó com una imposició extemporània, fruit d’una barreja d’idees mal assumida, que té molt de rerefons anarquista, que lògicament xoca amb les exigències i normes de la realitat que implica en moltes altres coses el compliment de la llei i l’ús dels mitjans necessaris per fer-les complir per part de tots. Aquesta obligació primària no tanca el corol·lari de perjudicar encara més als grups socials amb menors ingressos, els més marginals. Conjugar els dos tipus de justícia és precisament el que caracteritza una política que vulgui transformar la realitat.

El problema és quan com en el cas de Colau i els comuns, volen, però no saben, cometent llavors una doble injustícia, perquè ni fan complir les normes de convivència, ni posseeixen les capacitats polítiques i l’eficiència necessària per facilitar la vida, integrar als més marginats. Òbviament no és fàcil, però precisament per aquesta raó convé abordar aquesta qüestió amb humilitat i prudència, en lloc d’exhibir el tipus com ha vingut- i segueix en això- el govern de Barcelona. És una contradicció inassumible que se li negui en nom d’un millor control del turisme un hotel de cinc estels en Diagonal- Passeig de Gràcia i al mateix temps s’assumeixi que es cronifiqui el vandalisme d’un turisme indesitjable en la Barceloneta. És una estranya forma d’entendre el que és just.

I és que per Colau l’hotel era solament una qüestió per a rics, mentre que els turistes vàndals constitueixen una classe popular. No importa que la implantació d’aquell hotel generarà un tipus de turisme beneficiós la ciutat, per als seus ciutadans, pels beneficis econòmics que hauria generat i nul impacte negatiu sobre el seu entorn. El que explica és que pertanyien a un grup social “enemic”. És la mateixa lògica que regeix en relació als manters i el comerç de la ciutat. Els primers són immigrants, gent marginada i oprimida, i mereixen ser defensats, els segons reuneixen tots els vicis de la petita burgesia, el clímax del menyspreable. No importa que els manters siguin la part d’una xarxa internacional de comerç de falsificacions i imitacions, i els segons sostinguin la ciutat amb els seus impostos i activitat. L’etiqueta és simple i prèvia a la realitat. Clar que la qüestió dels manters no és solament policial, però si és, i més ara, primer policial, i això és el que Colau s’ha negat a veure.

El problema és obvi: sense una assumpció plena del principi d’autoritat per mantenir l’ordre cívic, la llibertat esdevé llibertinatge que només beneficia als més forts al carrer, és a dir els més agressius, els que amenacen o practiquen la violència. Perquè violència és el desordre nocturn que impedeixen és necessari descans dels veïns, que genera intranquil·litat quan no por als qui han de transitar pel carrer, o utilitzar el metre a determinades hores, i trajectes. Tan atenta que és Colau a la violència de gènere i tan escassa és la seva atenció cap a les circumstàncies quotidianes que la provoquen. Per a l’alcaldessa si no hi ha peu per posar una paradeta municipal i repartir fulls de color violeta no hi ha tema. Violència és haver de suportar, festes alcohòliques que acaben amb borratxos tirats pel sòl, de discussions entre grups que acaben en baralles, gent que es passeja mig nua pel carrer, que utilitzen qualsevol racó per escometre un acte sexual sense importar-los la seva publicitat, carrers que reuneixen distribuïdors de drogues convertint Barcelona en un paradís del narco turisme. Tant és així que Trip Advisor qualifica a les Rambles “El carrer de la droga”. Per si faltés poc -i l’estiu no ha acabat- la imatge d’uns manters perseguint i pegant a un turista americà tindrà un dur peatge per a la ciutat.

Tot aquest desordre té un marc de referència cultural que no només justifica, sinó que ho saluda com l’avançada de la revolució; òbviament innòcua per als grans poders, però tremendament nociva per a nosaltres els ciutadans del carrer. És una actitud post anarquista, basada en el principi de la transgressió, una tasca per altra àrdua en una societat desvinculada en la qual una transgressió ja és el normal, el buscat, l’autèntic. Mes en tot això radica un gran perill per a la ciutat i les seves activitats, perquè no pot viure instal·lada en aquella lògica transgressora, que a més en el cas de Barcelona és alimentada per tres fonts diferents. La generada per la mateixa cultura oficial, la que sorgeix de l’unilateralisme del Govern de la Generalitat, que és transgressora en l’ordre legal de l’estat, però que al cap i a l’últim proclama una mentalitat d’aquell tipus, i finalment el marc de referència que ens conté la cultura hegemònica, que té en la transgressió un dels seus pilars. Això explica que a Catalunya tothom es consideri progressista i ningú sigui conservador. En altres paraules, no hi ha gens a conservar (encara que després el país aquest ple de tradicions i costums que són col·lectivament celebrades).

Des de la tardor de l’estiu de l’any passat la imatge de Barcelona ha registrat forts embats; un atemptat terrorista, els successos de l’1 d’octubres, l’inici d’una deterioració que es multiplica amb un aeroport que és el segon d’Europa en retards, és a dir un lloc on no posar els peus, una dura vaga de taxis que va col·lapsar durant dies el centre de la ciutat davant la inanitat municipal, els conflictes per causes diferents en multitud de barris, l’extensió de la droga, amb fenòmens tan perillosos els venedors de droga, del vandalisme turístic, de la inseguretat, la brutícia en determinada zona, les més visitades. El govern municipal es defensa parlant del molt que ha gastat, i el personal que ha contractat, sense voler entendre que el que importa són els resultats. Les morts dos indigents per les elevades temperatures són el corol·lari de què és l’excés de discurs combinat amb la major de les incapacitats.

Que l’escàndol que pobra gent mori als carrers de Barcelona, sense que el govern municipal tan atent a cobrar un altre tipus de morts- sigui capaç ni tan sols de lamentar-ho! Quina moral tan estranya la dels qui governen la ciutat! Però no tot recau en ells. La política del govern de la Generalitat, i les seves polítiques “guai” contribueixen, o per ventura la legislació catalana sobre els clubs de fumadors de Maria, no són un colador de tràfic i consum?

Si la ciutat no recupera a curt termini l’exercici de l’autoritat per fer complir les normes que el mateix Ajuntament democràtic s’ha dotat, i per elaborar aquelles altres que han de servir per afrontar els nous desafiaments, si no es fa això aviat, si no es restitueix l’ordre cívic, Barcelona es convertirà a la capital de desordre, dels narco turistes i del turisme vandàlic.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies