Darrerament s’ha conegut el cas d’un nou atropellament a una dona per part d’una bicicleta a Barcelona. Les morts de Muriel Casals i posteriorment la d’una altra dona (la setmana passada) després d’haver patit un accident amb un ciclista, han reobert el debat sobre la (in)seguretat que genera aquest vehicle pels carrers de la ciutat. Entre defensors i detractors, Catdiàleg ha analitzat els principals avantatges i inconvenients d’aquest mitjà de transport, tenint en compte la perillositat que té pels vianants del carrer i la polèmica generada pels últims esdeveniments.
Avantatges
1. Tenen un baix impacte mediambiental
Potser les bicicletes poden tenir molts defectes, però el que és evident és que és un mitjà de transport que no contamina. En aquest sentit és millor que viatjar en transport públic, i evidentment, molt millor que fer-ho en cotxe o fins i tot en motocicleta.
2. Bo per la salut
Potser traslladar-se amb la bicicleta és l’única ocasió de fer “esport” per molts barcelonins, però la veritat és que, tot i ser una bona manera per moure’s, caminar encara és millor. Evidentment, si es va en bicicleta per la muntanya o per fer llargues excursions, l’esport que es realitza és molt efectiu, però si la intenció és fer una passejada pels carrers de la ciutat, es fa menys exercici que si féssim el mateix recorregut a peu (la prova està en què es necessita més estona a la bicicleta estàtica que a la cinta de caminar per cremar les mateixes calories).
3. Ocupa menys espai que altres vehicles
És evident que anar amb bicicleta descongestiona la ciutat. D’una banda, els cotxes són més grans i ocupen més espai a la calçada, i de l’altra no es formarien tants embussos de trànsit.
Inconvenients
1. Un factor totalment descontrolat
Tal com està muntat el sistema a Barcelona, les bicicletes són un factor descontrolat per diversos motius. Sobretot, perquè competeixen amb els cotxes, i molt sovint ho fan sense respectar les normes de circulació. Sabem que molts dels accidents de motos passen perquè aquestes acceleren quan es troben amb el semàfor en ambre, o perquè arranquen molt de pressa quan el semàfor se’ls posa verd, però molts ciclistes directament no respecten els semàfors: avancen a tots els cotxes i, un cop a la cantonada, valoren si poden passar en funció de si vénen o no vénen altres vehicles (en un carrer de molts semàfors es pot donar la situació que cotxe arribi a avançar una mateixa bicicleta tres o quatre vegades). No només s’ha de tenir en compte el poc espai que ocupen, sinó l’afectació que tenen sobre els altres vehicles.
2. Greus carències de la bicicleta
D’altra banda, les bicicletes també són un factor incontrolat perquè la gran majoria no tenen assegurança (les del Bicing si, però les particulars gairebé mai). Aleshores, els danys que poden causar, qui els paga? A més, se’ls hi ha de sumar que no tenen un identificador, i per tant, si provoquen un accident, poden fugir sense que ningú els pugui identificar (és el cas d’alguns dels atropellaments que s’han produït aquests dies pels carrers de Barcelona). Per últim, com a element molt perillós, els ciclistes no estan obligats a anar amb casc per dins de la ciutat. Però no portar casc és molt extremista i molt perjudicial per tothom. Davant la caiguda d’un ciclista a terra, portar casc li pot arribar a salvar la vida, però si no en porta podria arribar a tenir greus conseqüències.
3. Els vianants estan en perill
Hi ha dues maneres de circular amb bicicleta: o bé per la calçada o bé per la vorera. En el primer cas, la bicicleta se la considera un vehicle més i circula conjuntament amb cotxes, motos, furgonetes i camions, cosa que la converteix en el vehicle més vulnerable. En algunes zones, per sort, disposen de carrils segregats, fet que els proporciona una major seguretat, però no sempre en tenen (i no sempre són tan segurs).
Si no va per la calçada ni pel carril segregat, la bicicleta es disputa l’espai amb el vianant, fet que perjudica el segon, i especialment les persones més febles que caminen pel carrer (infants, persones grans, dones amb cotxets…).
Tots els motius exposats abans creen la necessitat de què les autoritats pensin com plantejar la mobilitat total de la bicicleta dins la ciutat. Si no es vol que el cotxe sigui l’eix de la mobilitat dins la ciutat, cal saber com s’articularan les alternatives. Però sense oblidar que quan una ciutat és molt densa, com podria ser Barcelona, aquest és un element a favor de potenciar els desplaçaments a peu, que són els més saludables i econòmics, i també un element a favor de potenciar la mobilitat el transport públic. La resta, com la bicicleta, són els, complements d’aquest model, però en cap cas se li pot atorgar una càrrega molt elevada. I en el cas que se li doni gran importància, s’ha de pensar bé com es farà, ja que a Barcelona existeix un greu conflicte entre els ciclistes i els vianants, ja que els primers han crescut molt, fora de tot ordre. I cal ordenar-ho.
