CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Autonomia fiscal Autonomia fiscal

Autonomia fiscal

Anàlisi 14 desembre, 2017 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Autonomia fiscal

La recent aprovació de la Quota Basca ha plantejat de nou la necessitat d’afrontar com més aviat millor la reforma del finançament autonòmic. Personalment crec que la història és molt important però que ho és molt més el nostre futur i la necessitat de renovar i modernitzar les nostres regles de convivència. Des d’aquesta perspectiva, que els drets històrics siguin al segle XXI l’única justificació de determinats règims tributaris em sembla anacrònic, antiquat i simplista. I no em refereixo només a la Quota Basca, sinó també al Conveni Econòmic de Navarra, del qual molt poc es parla. Cal doncs superar el passat i construir el futur prenent com a referència la nostra actual realitat política, cultural, lingüística, econòmica i social.

L’autonomia exigeix, per definició, la mateixa gestió del seu finançament. En aquest sentit, un règim de transferències no és l’expressió adequada a la nostra realitat autonòmica. És doncs necessari que el corol·lari a les polítiques pròpies de despesa sigui la correlativa existència de polítiques pròpies d’ingressos.

No obstant això, també és cert que el desenvolupament de polítiques pròpies d’ingrés exigeix ​​una mínima i necessària estructura comuna per a tot l’Estat. Des d’aquesta perspectiva, sembla raonable un règim de finançament autonòmic amb plena capacitat normativa per part de les CCAA per dissenyar i desenvolupar models fiscals propis subjectes a una estructura mínima i comuna per a tot l’Estat. En definitiva, quelcom molt similar al que passa amb la fiscalitat local i amb la normativa substantiva del País Basc i Navarra en relació amb la de territori comú.

Per la seva banda, cal que les CCAA assumeixin la recaptació derivada del seu sistema tributari, en concret, del seu tram autonòmic, evitant així el victimisme de les transferències i permetent que el ciutadà distingeixi entre pressió fiscal estatal, local i autonòmica. Però cal fer un pas més. Cal reconèixer la plena gestió del seu sistema tributari a aquelles CCAA que compleixin determinats requisits objectius, per exemple, plena assumpció de competències, estabilitat pressupostària i eficiència en la despesa.

Modernitzar el sistema de finançament exigeix ​​també que aquest sigui uniforme en la seva aplicació territorial; és a dir, que no hi hagi privilegis, sinó dos règims de finançament objectius; proposta que exigeix ​​superar el règim de Concert Basc i de Conveni Econòmic Navarro i definir els requisits per accedir a aquest règim de plena de gestió; règim que s’ha de completar amb un sistema de “quotes” quina finalitat sigui contribuir al finançament de l’Estat i reduir les desigualtats entre les CCAA.

En definitiva, cal afrontar amb valentia el repte de modernitzar l’Estat Autonòmic i consensuar un projecte comú i conjunt amb el qual tots ens identifiquem: autonomia fiscal o, millor, federalisme fiscal.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies