CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’arròs a la cassola, un plat gustós i tradicional L’arròs a la cassola, un plat gustós i tradicional

L’arròs a la cassola, un plat gustós i tradicional

Remeis i cuina de convent 30 Març, 2017 Fra Valentí Serra de Manresa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’arròs a la cassola, un plat gustós i tradicional

L’arròs (llat., Oryza sativa) és una gramínia que es conrea des de fa més de tretze segles, especialment a l’Albufera valenciana, al Delta de l’Ebre i també a Pals (Girona) a la ciutat de Barcelona s’havia conreat a l’entorn de l’antic monestir de Sant Pau del Camp. De les nombroses varietats d’arròs té un enorme prestigi la varietat anomenada arròs bomba, i actualment, és molt estimat pels dietistes l’arròs integral, sense polir el gra, conservant-ne  la pellofa, que és on hi ha la fibra,les vitamines, proteïnes i els compostos minerals. L’arròs és encara avui l’aliment bàsic de les tres quartes parts de la humanitat, i es pot cuinar de maneres molt variades.  En la cuina pairal i monàstica fou molt típic l’arròs a la cassola on és fonamental  reeixir en el sofregit, car incideix directament en el gust final de la cassola. El sofregit s’ha de fer amb lentitud per tal de mantenir el gust de tots els elements que hi intervenen.

A Catalunya, tradicionalment, fou molt més apreciat l’arròs caldós fet a la cassola que no pas el sec, fet a la paella i, encara avui, té molta reputació l’arròs negre de les comarques tarragonines (que integra calamars petits amb la seva tinta, carxofes, pebrot verd, ceba, all, oli i sal). Són dignes d’esment, també, l’arròs de verdures (que combina la ceba i el tomàtec en el sofregit; i el pebrot verd, la xirivia, els pèsols, les tavelles de la mongeta tendra, que s’afegeixen a l’arròs; l’arròs a banda, que serveix l’arròs sol i el peix i els acompanyaments en un plat a part, “a banda”;  l’arròs amb bacallà, que es fa amb bacallà esqueixat i dessalat, ceba, all, oli d’oliva verge, safrà i sal; l’arròs amb crosta, que es fa amb un forn elèctric aprofitant les restes de guisats anteriors, i amb all, brou, safrà, oli i sal i, encara amb l’afegit d’un ou batut per donar-hi cremositat. En la tradició pairal de casa nostra fou molt estimada la cassola de camp, que es cuina amb tot allò que tenim a mà: tomàtec, ceba, pebrot (verd i vermell), all, farigola, cargols, vi blanc, oli i sal i, finalment, l’arròs a la caputxina, que era un plat molt pastós segons la descripció aportada pel cèlebre gastrònom el Baró de Maldà: “Se’ns dugué a taula, al mig d’ ésta posaren una gran cassola de terra plena d’arròs groc i espès, cuinat a la caputxina. I fou tan bo aquell arròs que se n’ompliren alguns bé lo plat i lo pap” (Calaix de Sastre, dia 8 de octubre de 1806).

La manera més senzilla de cuinar l’arròs bullit amb all i unes fulles de llorer, anomenat popularment l’arròs amb oli, un plat molt sanitós per quan s’està malalt.

Més enllà dels arrossos propis de la cuina tradicional hi ha alguns plats senyorials o de luxe, com ara l’arròs amb llamàntol, que junt amb el  peix, hom hi afegeix brou de marisc i un bon sofregit de tomàtec, pebrot (verd i vermell), all, ceba, oli d’oliva i sal, amb el complement final d’una mica de safrà i pebre.  Bon profit si en aquests dies primaverals us animeu a fer, i a degustar, una cassola de camp!

Arròs amb llamantol

Print Friendly, PDF & Email

Fra Valentí Serra de Manresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies