CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen

Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen

Per la coalició independentista “l’enemic és el PP”, però hi ha molts altres partits en contra de la independència. Promet mà dura contra la corrupció, però no depura responsabilitats pel cas CatDem. No parla d’independència i assegura que Mas té un prestigi internacional que no ha demostrat
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 31 Agost, 2015 Lluís Llaquet 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen

La coalició electoral que han format Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb les entitats independentistes per tal de presentar un projecte únic a favor de la independència de Catalunya ha presentat el seu argumentari pels comicis del 27S. Unes línies ideològiques que mostren 10 afirmacions que mereixen tenir-se en compte, bé per tractar-se d’una incoherència o per mostrar uns fets que no concorden amb la realitat:

1.-“Si no guanya el sí, torna l’Espanya d’Aznar”

Junts Pel Sí utilitza l’argument de la por per intentar mobilitzar el col·lectiu independentista parlant de l’expresident espanyol del Partit Popular (PP) com quelcom viu políticament. També assegura, donant la volta a l’argument, que “si guanya el no, guanya l’Espanya d’Aznar”. La realitat és que els partits que estan en contra de la independència són molt més amplis i la majoria no tenen res a veure amb la concepció que tenia Aznar de l’Estat espanyol.

2-.”L’enemic és el PP i només el PP”

Coneguda és l’estratègia de simplificació i trobada d’un enemic comú en propaganda política. Una tàctica que, per cert, va sortir-li molt bé al PSOE a les eleccions de 2008 on assegurava que “si tú no vas, ellos vuelven”, referint-se també al partit de centredreta espanyol. Però la realitat és que, com ja s’ha dit, a Catalunya hi ha molts altres partits més enllà del PP (i més forts que aquest) que no estan a favor de la independència, a diferència del que li passava al PSOE el 2008. Ciutadans, el PSC i el PSOE (només cal llegir la Carta de Felipe González a El País), Unió, Podem… És què aquests no són pas adversaris polítics de la llista d’en Mas i en Junqueras?

3-.La paraula “independència”, desterrada de l’argumentari

La paraula independència no apareix en tot el document que resumeix l’argumentari, però sí que es parla de nou del “dret a decidir”. Quelcom que significa una incoherència amb el que havien parlat fins ara els líders més destacats de la llista. No es tractava de fer un nou estat a partir d’aquestes eleccions perquè no s’havia pogut fer una consulta en condicions?

4-.Dret a decidir com a únic camí

De la mateixa manera, en comptes de parlar-se de la separació com a única solució, es parla del “dret a decidir com a únic canvi real a què es pot aspirar”. Una veritable contradicció davant les afirmacions, com ja s’ha dit, que havien fet fins ara. D’alta banda, “si el dret a decidir és d’únic camí a què es pot aspirar, significa això que la independència unilateral no és possible? Aquesta afirmació implicaria una contradicció davant l’última postura plantejada per Convergència, i encara més per la que ve defensant des de fa temps Esquerra.

5-.Línia Podem

La llista del Sí “és la llista de la gent”. La coalició pretén amb aquestes paraules apropar-se a l’electorat de la mateixa manera que ho han fet els partits sorgits del moviment 15M, però la realitat demostra que la llista està formada per dos partits convencionals amb alguns independents. En aquest sentit cal recordar la proposta de la CUP, que també va acollir ERC, de fer una candidatura sense polítics. Una llista que concordaria millor amb aquesta definició, ja que estaria formada per persones de la societat civil i no pas per polítics. Un suggeriment que finalment Artur Mas va aplacar avisant que era ell qui tenia la potestat de convocar les eleccions, cosa que no faria si no veia una proposta que el satisfés.

6-.”La garantia de fer-ho bé”

L’argumentari mostra també veritables “brindis al sol”. El paper ho aguanta tot i això toma força quan es poden llegir afirmacions com que són la “garantia de fer-ho bé, perquè a la llista hi ha els més preparats”. La realitat és que els dos partits han governat en els últims anys. Esquerra en particular, durant el tripartit, va endeutar Catalunya a nivells mai vistos.

7.-“Som un sol poble”

Catalunya forma una comunitat de persones, però aquesta comunitat és molt diversa, com ho demostren les enquestes i l’arc parlamentari que prediuen per a després del 27S. Els de Junts Pel Sí evidencien així que volen representar tothom, però el cert és que només representen una part de Catalunya. Quanta? Ho sabrem després de les eleccions.

8.-“Ningú se sentirà exclòs”

“Volem i necessitem tothom per començar de nou, ningú se sentirà exclòs”, argumenten. Però la realitat és de per si excloent. En una societat on uns volen un nou estat i uns altres no, és inevitable que una part se sentin exclosos si guanya l’opinió oposada. Aquesta afirmació, per tant, és del tot impossible i gratuïta, ja que no es fonamenta amb cap realitat empírica.

 

9-.“El president Mas està preparat pel lideratge d’aquesta etapa”

Segons l’argumentari, Artur Mas està preparat “pel lideratge d’aquesta etapa”, ja que “gaudeix de prestigi internacional i ha escoltat el clamor del poble”. Si bé Mas només hauria escoltat el clamor de la meitat del poble, com mostra l’últim sondeig del CEO, també presenta dubtes el suposat “prestigi internacional de Mas”. Com ja va publicar aquest diari, la intenció d’internacionalitzar el procés que ha dut a terme fins ara el president ha estat un veritable fracàs. En últims viatges, Mas (tant als Estats Units com a Rússia, així com a Brussel·les) mai ha aconseguit una entrevista amb cap polític o governant de primer nivell, quelcom que es podria considerar com un retrocés en diplomàcia internacional en comparació amb els viatges que va realitzar el seu predecessor, Jordi Pujol.

El president Mas durant la conferència

10-.Reacció clara davant els casos de corrupció

El text també aclareix que es tindrà mà dura amb la corrupció “sense pal·liatius”. Però acaba de sortir el cas de CatDem i el presumpte finançament irregular de CDC i l’única declaració clara ha estat la de Josep Rull, coordinador general del partit, que, lluny de depurar responsabilitats, ha denunciat l’actuació policial com un atac al seu partit per tal de parar el procés.

Print Friendly, PDF & Email

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies