CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com l’Aràbia Saudita ha deixat d’ésser reina del petroli Com l’Aràbia Saudita ha deixat d’ésser reina del petroli

Com l’Aràbia Saudita ha deixat d’ésser reina del petroli

L’Aràbia Saudita s’ha vist obligada a retallar la producció de cru després de constatar que els seus rivals, l’Iran i Estats Units, suportaven molt millor els preus baixos que no pas ella mateixa. El Regne dels Saud sembla per primer cop conscient de la necessitat de urgents i profundes reformes econòmiques i socials
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 20 març, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Com l’Aràbia Saudita ha deixat d’ésser reina del petroli

El dissabte passat el monarca de l’Aràbia Saudita, el rei Salman, tornà d’un llarg viatge per Àsia durant el qual visità Malàisia, Indonesia, Japó i la Xina. Per què Salman, de 81 anys i sempre reticent a sortir del seu país, decidí emprendre una aventura d’aquestes proporcions?

La resposta és simple: necessitats financeres.

Japó i la Xina són peces clau per l’ambiciós programa Vision 2030, presentat a l’abril el 2016, amb el qual el Regne dels Saud busca encaminar-se vers la diversificació de la seva economia. Vision 2030 presenta Aràbia Saudita com el centre del món àrab i musulmà, una potent font de inversions i un hub per connectar Europa, Àsia i Àfrica.

Nicholas Borroz i Brendan Meighan afirmen a Foreign Affairs que el pla Vision 2030 és fruit del reconeixement que l’Aràbia Saudita ja no domina el mercat del petroli com ho havia fet en els moments més gloriosos de l’OPEC als anys 70.

Declaració de guerra

Borroz i Meighan detallen com l’Aràbia Saudita va declarar al 2014 una guerra de preus que passava per veure quin productor de cru era capaç d’aguantar més en una conjuntura marcada pels preus baixos. Els rivals a batre per Riyadh eren l’Iran i els Estats Units.

La negativa saudita de retallar la producció en un escenari de desacceleració econòmica mundial va abocar més petroli als mercats del que els consumidors podien absorbir. Això es traduí, per gran satisfacció dels conductors d’arreu del món, en uns preus de la benzina notablement baixos. Al 2016, l’Aràbia Saudita donà un pas més i començà a augmentar la producció, tocant màxims històrics al Juliol del 2016.

Llegir també: Rere la benzina barata, una aferrissada guerra en el mercat del petroli

Un error de càlcul

Al mateix temps, però, als rivals de Riyad els anava molt bé. L’Iran, que sempre ha tingut potencial per fer trontollar la posició dominant de l’Aràbia Saudita, es començà a desfer de les sancions econòmiques internacionals després de l’Acord Nuclear del juliol de 2015. Tant limitat per les sancions havia estat l’Iran que inclús uns preus mínims li reportaren beneficis. Per la seva banda, Estats Units havia desenvolupat durant la darrera dècada un conjunt de capacitats tecnològiques (entre les quals, l’anomenat procés de fracking) que li permeten arribar a ésser el primer productor mundial de petroli al 2014 i 2015.

L’Aràbia Saudita esperava poder sobreviure a un període de ingressos disminuïts gràcies a les seves vastíssimes reserves de dòlars. No obstant, la guerra de preus tingué un preu massa elevat: entre 2014 i 2016, les reserves caigueres dels 746 mil milions de dòlars als 536 mil milions. Un ritme que es calcula que hauria exhaurit les reserves del Regne en 5 anys. Per tant, no sorprengué a ningú quan a finals de 2016 l’Aràbia Saudita decidí retallar la producció.

La problemàtica despesa pública de l’Aràbia Saudita

Val a dir que el descens de les reserves s’explica no només per la caiguda dels ingressos provinents del petroli, sinó també pels costos de la guerra que Riyad lidera al Iemen (la qual ha estat batejada com “el Vietnam de l’Aràbia Saudita”), el ineficient i costós sistema d’ajudes públiques del país, els baixos nivells impositius i un desproporcionat pressupost de defensa. L’Aràbia Saudita és el tercer país que més gasta en defensa del món (dades de 2015) només després dels Estats Units i la Xina.

En comptes de treure del mercats a iranians i nord-americans, Borroz i Meighan conclouen, a qui la guerra de preus feu més mal fou a qui la va declarar. Per la seva banda, Sembla que Riyad sap el que toca: juntament amb Vision 2030, ja s’ha iniciat un programa que contempla pujades de impostos, retallades de subvencions i inclús la substitució del calendari lunar islàmic de 354 dies pel cristià gregorià de 365 per tal de pagar menys als empleats púbics. L’Aràbia Saudita ha perdut el tro del rei del petroli mundial.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies