CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Antifranquisme i realitat històrica Antifranquisme i realitat històrica

Antifranquisme i realitat històrica

Editorial 28 Octubre, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Antifranquisme i realitat històrica

Observant el debat i els comentaris publicats sobre l’estàtua decapitada de Franco al Born, dóna la sensació que aquest era una país massivament  antifranquista. La llàstima és que aleshores aquest munt de gent no es fes visible. Perquè la realitat nua i crua, ho sabem bé els qui militàvem en l’oposició democràtica i clandestina, érem, tots plegats, una minoria reduïda, que només va créixer  sensiblement en la dècada del setanta, i florir, això si, amb la mort del dictador, que va deixar com herència un règim improrrogable. Però de les seves rengles varen sortir persones de valor històric que saberen captar la realitat i varen propiciar la construcció d’una democràcia sense greus enfrontaments, i el que és també important, navegant al mateix temps en una crisi terrible. De fet un dels grans revulsius econòmics que assentaren les bases de la recuperació posterior i el seu enlairament, foren precisament els Pactes de la Moncloa, avui probablement necessaris en una nova versió i difícilment repetibles per tarannà dels actuals polítics. Aquest Pais deu molt a persones com el rei Joan Carles -defenestrat per Ada Colau- Suárez, Tarradellas i molts més. La comparació, per exemple entre Carrillo i Iglesias, si es fes, seria ofensiva pel primer, així de gran és la diferència. No assumir aquesta realitat, no solament és ser injust, sinó pretendre reescriure la història, i oblidar els exemples que són sempre una referència, perquè la bona política supera el moment històric en la que es fa. Com referència són els qui des de l’oposició a Franco saberen negociar, pactar i acabar guanyant.

De fet, és gent que desconeix la realitat vitalment o perquè ve de fora – l’estil de la dissortada política  argentina està proliferant com bolets-  que no el van viure o l’ignoren

Preguntar-se per què hi havia una indiferència assertiva o un rerefons positiu en la població, en relació al franquisme, és necessari si es vol fer realment memòria històrica. Perquè la realitat és que Franco va completar tot el seu cicle vital com a cap del “seu” Estat. No el vàrem fer fora, sinó que va morir al llit. La repressió duríssima en la més immediata postguerra va derivar en un règim autoritari, de llibertats molt restringides, però amb espais on funcionar, i sobre tot el franquisme va donar primer tranquil·litat i ordre, uns valors que assedegaven a la població després del desgavell republicà i el vandalisme de la CNT-FAI. I va portar també després d’una inicial política fracassada (l’autarquia) un fort i inigualat creixement econòmic.

Poden estar segurs que si el franquisme no hagués estat genèticament anticatalà, l’estat d’opinió aquí encara hauria estat més favorable, perquè, això sí, el que mai va desaparèixer, malgrat els esforços i la persecució, va ser el sentiment, la consciència de catalanitat. El que va aconseguir amb l’altra gran força  política de Catalunya, l’anarquisme, la seva pràctica liquidació, no ho aconseguí amb el catalanisme. I la raó no s’explica només per la repressió, perquè quan aquesta passà, no hi hagueren brots per la revifada anarco; simplement perquè el seu desprestigi entre els qui tenien memòria era massa gran. Tot el contrari del catalanisme.

Qui governa avui Barcelona i Catalunya no fa memòria històrica, sinó propaganda d’uns fets guiats per unes idees que varen contribuir a l’ensorrada, perquè la Guerra Civil no s’explica només per un cop d’estat que podia haver quedat en un intent d’entre tants dels militars espanyols, si no haguessin existit les condicions objectives que transformaren una militarada en una guerra de tres anys. I d’aquestes condicions, una gran part de responsabilitat correspon als governants i cultura política de l’època. Algú ho havia de dir.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies