CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Amor i Temor Amor i Temor

Amor i Temor

Podem actuar per convicció, per criteris, perquè ens dóna més satisfacció profunda una cosa o una altra. També podem actuar per temença, per por al càstig, perquè les regles ens porten a fer-ho així.
Conviure 16 novembre, 2017 Simó Aliana 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Amor i Temor

Diumenge passat  vaig  anar  a dos enterraments, o cerimònies de comiat, com es vulgui dir. Persones properes, no familiars. Sóc una persona creient i intento prendre’m aquests actes, més enllà de la seva dimensió social, com una ocasió per reflexionar internament sobre la dimensió transcendent de la vida.

L’esquema religiós de la cerimònia  va ser similar: unes lectures del nou testament, oració comunitària  i absoltes. Tot molt estàndard. El bocí triat, però, de l’evangeli no va ser el mateix. No cal que ho sigui, evidentment, però la proximitat de les dues cerimònies em va fer notar la diferència. Al tanatori de Sancho d’Àvila  es va llegir  -o proclamar-  el text de les benaurances, “feliços els humils…, els compassius,… els nets de cor,… els perseguits per ser justos,…”, el missatge central cristià.

Al de Sant Gervasi, en canvi, el fragment triat, també de l’evangeli de sant Mateu, va ser el de la descripció, diguem-ne, del judici final: “quan torni el Fill de l’Home…. separarà als homes… els posarà uns A la dreta i els altres a l’esquerra…. i a uns els dirà (després de l’examen) veniu beneïts de Déu… i als altres aparteu-vos….”  Els que ens ho creiem sabem que el contingut de l’examen del judici final i el contingut de les benaurances és el mateix: la caritat en totes les seves vessants i la netedat d’esperit;  però la pedagogia que es fa del missatge no és la mateixa.

Les benaurances representen els criteris de l’acció, les guies , els ideals, les referències, el que encara podem fer, les il·lusions si voleu. El judici final, és el passar  comptes, el control, el resultat del conflicte, la fatalitat  del no poder rectificar. L’amor i el temor de Déu.  Jo no sóc cap exegeta, ni vull insinuar  cap sermó dominical, però em fa pensar en les nostres pròpies pautes de comportament.

Podem actuar per convicció, per criteris, perquè ens dóna més satisfacció profunda  una cosa o una altra. També podem actuar per temença, per por al càstig, perquè les regles ens porten a fer-ho així. Totes dues perspectives són correctes, i evidentment no són de cap manera contradictòries,  més aviat són complementàries.

Tanmateix, considero que la “opció benaurances”  s’adiu més amb el foment i defensa d’una convivència sòlida i duradora que no pas una “opció judici final”. Actuar per conviccions, per principis, per convenciment, “a consciència”, també acostuma a ser més barat, almenys en termes d’advocats i policies.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies