CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Aldarulls a Gràcia, de Can Vies al Banc Expropiat Aldarulls a Gràcia, de Can Vies al Banc Expropiat

Aldarulls a Gràcia, de Can Vies al Banc Expropiat

Vist des de fora, sembla un mosaic de llums i ombres. Un garbuix difícil d’entendre
Opinió 31 Maig, 2016 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Aldarulls a Gràcia, de Can Vies al Banc Expropiat

Una noia jove amb dos fills petits de tres i un any, es veïna del carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, i es va trobar al mig d’un aldarull d’una extraordinària violència. Trencadissa de vidres, tombada de contenidors, alguns d’aquets contenidors van esser incendiats, motos tirades per terra, corredisses, càrregues policials… la noia que portava  els dos fills, va passar una angúnia de tal intensitat, especialment per la seguretat dels seus fills, que es va sentir indisposada per una taquicàrdia i afortunadament, va poder ser atesa per una ambulància dels bombers que estava en aquell lloc. Ella comenta el comportament magnífic dels bombers que la van atendre.  Els fets me’ls va explicar el seu pare, un amic de tota la vida.  Ell em comentava que la seva filla té una cardiopatia isquèmica, i aquets fets, l’afecten molt negativament. Això demostra que en els fets de violència col·lectiva sovint “paguen justos per pecadors”, i rep el que menys culpa té. Certament, en la convivència col·lectiva, els comportaments han de tenir uns límits. Quan aquets s’ultrapassen, s’entra en zona perillosa. Ja al seu dia, el periodista i polític Rovira i Virgili, deia de la importància que té “la mesura i el límit” per el bon funcionament de les relacions humanes.

Fa dos anys, al barri de Sants es van produir greus desordres, en l’intent de desocupar “Can Vies”. Aquets dies passats, el que era una antiga sucursal de la Caixa de Catalunya, a Gràcia, que estava “okupada” feia temps, i se li havia posat el nom de “Banc Expropiat”, seguien legalment l’ocupació, perquè l’exalcalde Xavier Tries, li va semblar adient seguir pagant el lloguer perquè sembla que molts veïns, recolzaven les activitats que es portaven a terme. El nou govern municipal ha deixat de pagar el lloguer, perquè un altre sector del veïnat, el mes proper al lloc, ha denunciat molèsties, activitats en hores de descans,  sorolls, males olors…i per aquet motiu l’administració, s’ha compromès a buscar llocs alternatius a la “okupacio”, cosa que encara no s’ha produït. Això ha provocat el desnonament del local, i els enfrontaments amb al policia i els aldarulls al barri. Al local, es celebraven tertúlies, debats, projecció de documentals, recollida d’aliments per necessitats del barri, intercanvi de roba, gratis…cosa que el veïnat ho veia molt bé, però  un altre cosa molt diferent es tombar contenidors i fer barricades amb ells, trencar vidres, tirar motos per terra, tombar cotxes, incendiar un camió, etc.  Una cosa si crida l’atenció,  els grups dels okupes, no sempre coincideixen amb els grups violents. Conec bé el barri de Sants, conec el personal que circula per “Can Vies”, he estat invitat a algun debat sobre temes del barri, i tinc la impressió, quasi la certesa, que aquella  gent, no es gent violenta. Tot i així, a Sants, com aquesta vegada a Gràcia, va haver desordres i violència. Qui la provoca? La investigació policial dels Mossos, assenyala la presencia de tres grups violents, formats per grups d’entre cinquanta i setanta persones cadascun. Un, de caràcter anarquista, un altre de caire antifeixista, i un tercer de tipus revolucionari independentista, que sembla segons fonts de la investigació, que se sent més recolzat per la seva simpatia a la CUP, i la seva influència a la estabilitat parlamentaria. La presencia d’algun element de cada grup amb els okupes, serveix d’enllaç amb els grups violents, que aprofiten qualsevol ocasió, per portar a terme les seves accions violentes.  El  grup de persones okupes, diuen estar totalment desvinculades dels episodis violents i que se emmarcarien  en l’entorn del moviment 15-M, essent  aquet el punt de connexió amb les associacions veïnals i els representants polítics. Vist des de fora, sembla un mosaic de llums i ombres. Un garbuix difícil d’entendre.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies