CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ada Colau i les voreres de Barcelona Ada Colau i les voreres de Barcelona

Ada Colau i les voreres de Barcelona

Editorial 15 juny, 2018 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Ada Colau i les voreres de Barcelona

Una ciutat, i més una ciutat mediterrània, és el que són els seus carrers, i  encara mes les seves voreres. Tenen -millor dit, tenien- sobretot  una funció de protecció davant la intensitat del tràfic i l’agressivitat d’algunes de les seves unitats. Només a partir d’aquesta seguretat, la vorera pot satisfer els seus altres usos.  I si parlo en passat de la seva missió protectora és perquè avui a Barcelona ja no la compleixen.

Jane Jacobs en el seu imprescindible llibre “Muerte y Vida de las Grandes Ciudades”, els hi atorga tres missions, la de la seguretat,  la comunicació i el contacte, i pràcticament abandonada perquè els hi sembla impossible, l’espai on els nens poden comunicar-se. Sentir-se segur en tots els conceptes, també el de la integritat física,  depèn en realitat d’aquest  senders urbans, espai humanitzat  de camí i trobada. Aquest és el fonament que Barcelona està destruint amb la cooperació i inanitat -que de tot hi ha- del govern municipal d’Ada Colau.

Les voreres constitueixen el sistema de connexió més humanitzat de la ciutat, on la persona, sense la cuirassa protectora de la màquina, s’ha de comportar de la millor manera possible, i on les estridències, per visibles i amb menys capacitat de fugida, tenen un lloc més acotat. És per on la gent es desplaça a la feina, va a comprar o passeja,  l’àmbit principal per la relació en el barri, i això significa la possibilitat d’aturar-se i parlar sense sentir-se com una nosa per manca d’espai o viure-ho com un risc. És per on camina la gent gran, per on han de poder anar amb tranquil·litat d’esperit les persones amb limitacions físiques. El lloc on els nens haurien de poder discórrer pel seu compte dins d’uns límits, i el que  les mares amb criatures petites i nadons poguessin usar sense dificultats.

Però no és així. Primer, el mobiliari urbà desordenat continua omnipresent. Cap govern municipal s’ha esforçat el més mínim en millorar la situació. El d’Ada Colau s’ha limitat a seguir la tradició. I a més, l’ha empitjorat.

Quina paradoxa! La gran defensora del comú ha aconseguit la màxima privatització dels usos de la vorera. Les motocicletes, malgrat els seus anuncis, l’han colonitzat com a aparcament gratuït. Hi ha molts incentius per a l’ús   d’aquest vehicle a Barcelona, i un és aquest, aparcar on es vulgui – en la pràctica- sense pagar.  I a aquest no fer se l’hi afegit un segon desgavell: el de les terrasses multiplicant-se una munió de micro ocupacions. Indrets amb  dues, tres taules, quatre cadires, a les voreres impossibles per la seva estretor. Un cop més el ciutadà que camina roman com un factor residual. I a aquest conjunt de colonitzacions cal afegir-hi  la plaga de bicicletes i patins elèctrics, i altres enginys,  que han trobat en  la vorera, per estreta que sigui, el territori predilecta per desplaçar-se, perquè a diferència de la calçada, en ella són els més forts i s’hi troben més segurs. Una vegada més el vianant es tractat com a residu de la ciutat.

Tot és possible dins d’uns límits, tot hi cap si es respecten els drets dels altres. Però el dret a caminar està desapareixen de la gran àrea central de Barcelona, per la destrucció de la vorera com a espai dels vianants, i també, més localitzat,  per les masses turístiques que es desplacen en grups compactes, i que molt aviat s’encomanen de la impunitat en l’ús dels vehicles de dues rodes.

És obvi que molta gent que utilitza la bici o el patinet, i aparca la motocicleta ho fa bé, és clar que sí.  Però el problema no és aquest sinó l’abús, ni corregit ni penalitzat, dels qui manen a l’Ajuntament. I aquesta incapacitat fa que  es desvetlli a la ciutat una animadversió  generalitzada contra les dues rodes en la qual paguen justos per pecadors.

Josep Pla  escriu que ”per arreglar una ciutat s’ha de tenir una certa idea del què es una plaça i un carrer, si es que la finalitat de la vida ha de ser el molestar el menys possible el veïnatge”  Aquest criteri tan sensat ha estat oblidat en nom de la grandiloqüència verbal. Varen anunciar pomposament que pacificarien el trànsit, grans illes, carrils bici i les vies verdes, i l’únic que han aconseguir és congestionar carrers que no patien aquest mal i, per tant, contaminar més, gràcies a carrils bici sense circulació, i transformant les voreres en un espai inhabitable.

Que rectifiquin i comencin  per fer una cosa senzilla: que pacifiquin les voreres  i puguem caminar segurs i en pau.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • salva

    15 juny, 2018 #1 Author

    …piove, porco governo !!

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies