CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A la recerca del centre perdut A la recerca del centre perdut

A la recerca del centre perdut

Tard o d’hora les forces polítiques catalanes se’n adonaran que hi ha un votant no independentista, catalanista, de centre esquerra o de centre dreta, que s’ha quedat sense vot
Opinió 13 abril, 2016 Josep Manel Silva 3
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » A la recerca del centre perdut

Sembla un títol amb reminiscències proustianes, però és el que em permet expressar de la manera més diàfana el que considero la pitjor conseqüència del procés independentista a Catalunya: la desaparició del centre moderat catalanista que durant tants anys havia representat Convergència i Unió. És cert que això amagava una relativa ambigüitat ideològica, ja que el PSC també intentava no allunyar-se del centre i això afavoria un constant intercanvi de votants. Però aquesta recerca del centre apartava aquestes forces de la radicalitat i semblava que tothom s’hi trobava còmode. Potser hem guanyat en claredat ideològica però estem perdent capacitat de diàleg i de negociació, justament quan més ho necessitem.

Catalunya sempre ha estat, amb Euskadi, molt més plural políticament que la resta de l’Espanya. Hi ha moltes províncies a les dues Castelles, o a Extremadura, o Andalusia, on fins fa uns mesos només hi havia dues opcions reals de vot, a esquerra o a dreta. A Catalunya això sempre havia estat diferent, malgrat que CiU, i en part el PSC, ocupaven tot l’espai central. Però hi havia moltes altres possibilitats per a escollir, amb un resultat de 5 o 6 forces amb representació parlamentària.

La crisi, econòmica, però també política, ha trastocat aquest panorama a tot Espanya. Han sorgit dues noves formacions amb ambició i capacitat de tenir representació a tot l’Estat. Podemos i les seves confluències, a la esquerra del PSOE (i amb voluntat de fer-li una OPA per captar tots els seus votants) i Ciutadans al centre dreta (amb la mateixa intenció d’aglutinar el màxim de descontents del PP), malgrat les limitacions que els imposa la llei electoral. Es l’anomenada “nova política” que en realitat aspira a substituir als dos “vells” partits hegemònics a Espanya des fa dècades. La voluntat de Ciutadans d’ocupar el espai central de la política és evident, tal com insisteix l’Albert Rivera dia rere dia.

I a Catalunya, què passa? Doncs tinc la sensació que tot el contrari, que la coincidència de la crisi amb l’acceleració del procés independentista, juntament amb els greus problemes de corrupció de Convergència Democràtica de Catalunya vinculats al president Pujol i la seva família, han provocat un buit cada cop més evident en l’espai central de la política.

Tard o d’hora les forces polítiques catalanes se’n adonaran que hi ha un votant no independentista, catalanista, de centre esquerra o de centre dreta, que s’ha quedat sense vot, especialment des del fracàs d’Unió Democràtica que no va ser capaç d’obtenir representació ni al Parlament ni al Congrés dels Diputats. Això no vol dir que no tingui possibilitats de tornar en el futur, però una força extraparlamentària té moltíssimes dificultats per trobar espai en els mitjans de comunicació i reconvertir-se en opció mental en el cap dels electors.

Així doncs, si Unió no és capaç de ressuscitar d’entre els morts, tant la nova Convergència (algun dels dirigents que aspira a liderar el partit ja ha dit que buscarà recuperar els electors no independentistes) com el PSC (que de la mà d’Iceta sembla haver aturat la sagnia de votants i resisteix els embats dels seus adversaris), com potser Ciutadans (si fos capaç de treure’s de sobre, amb fets i paraules, l’empremta anticatalanista que el persegueix des de la seva fundació) i fins i tot Esquerra Republicana (quan el seu líder i vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, se’n adoni que no hi ha fórmules màgiques per proclamar la independència sense garantir els recursos suficients per sobreviure) es llançaran de cap a la recerca del votant de centre que no ha pogut desaparèixer del mapa en tan poc temps.

Deia Aristòtil que no es pot desfer un nus sense saber com s’ha fet. Estem envoltats de nusos per tot arreu que ens arrosseguen cap als extrems. Per retrobar el centre abans hauríem de ser capaços d’esbrinar com i qui els va fer per poder desfer-los.

Print Friendly, PDF & Email

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

  • Bernabé

    2 maig, 2016 #3 Author

    Muy bien dicho, Josep María, a ver si alguien coge el testigo de la cordura en Catalunya y nos dejamos de independentismos políticos, cambiándolos por futuro económico y social, que al final, es lo que nos interesa a la mayoría.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies