CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
20 anys de Schoenstatt a Valldoreix 20 anys de Schoenstatt a Valldoreix

20 anys de Schoenstatt a Valldoreix

El proper 14 d’octubre se celebrarà el 20è aniversari del Santuari de Valldoreix. A les 12:30 h es celebrarà una missa, durant la qual es farà la coronació de la Verge de Schoenstatt com a Reina de la Joventut
Opinió 19 setembre, 2017 Carles Ros i Arpa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » 20 anys de Schoenstatt a Valldoreix

El proper 14 d’octubre el Santuari de Schoesntatt de Valldoreix celebra el 20è aniversari de la seva consagració. Aquesta va ser una fita important en la història del moviment apostòlic de Schoenstatt a Catalunya, que es va iniciar als anys setanta a Barcelona. El Santuari de Valldoreix és un dels dos-cents que existeixen en els cinc continents, que són el centre de la vida espiritual de les comunitats d’aquest moviment, que avui compte amb uns cent mil membres.

Els moviments laïcals són una de les grans novetats de l’Església al segle XX, i avui continuen creixent. Posen de manifest que l’Església no és només terrenal, sinó una realitat formada per homes i dones guiada per l’Esperit Sant, el qual va intervenint inesperadament al llarg de la història per donar un nou alè de vida i desordenar els projectes merament humans.

Joseph Ratzinger, a la conferència pronunciada el 27 de maig de 1998 en el congrés mundial dels moviments eclesials, esmenta cinc grans onades de moviments al llarg de la història de l’Església, que han servit per revitalitzar-la, per potenciar la seva missió apostòlica i la seva radicalitat evangèlica. Primera, el monaquisme missioner dels segles VII i VIII (especialment l’època dels Papes Gregori I, II i III), que va suposar la incorporació d’Anglaterra i dels pobles germànics a l’Església catòlica i l’edificació de l’Europa cristiana. Segona, el moviment de la reforma monàstica de Cluny al segle X, que va permetre l’emancipació de la vida religiosa del feudalisme, la salvaguarda de la seva vida espiritual pròpia i la consolidació d’Europa com a unitat cultural. Tercera, el moviment evangèlic del segle XII, protagonitzat per Franscesc d’Assís i Domènec de Guzmán. En aquell temps Sant Tomàs d’Aquino va mantenir una la polèmica a la Universitat de Paris amb el clergues seculars, que acceptaven només un moviment monàstic separat del món i de l’Església local, limitat a la vida claustral i dedicat exclusivament a la contemplació. Quarta, els moviments d’evangelització del segle XVI, entre els que destaquen els jesuïtes, que emprenen la missió a escala mundial: Amèrica, Àfrica i Àsia. I la darrera onada històrica, al segle XIX, amb les congregacions missioneres, que amb tanta força es van desenvolupar a Catalunya (Claretians, monges del Cor de Maria, Vedrunes, Escolàpies i Escolapis, Dominiques, Institut de religioses de Sant Josep de Girona fundat per Maria Gay, entre molts altres). Aquest va ser un moviment apostòlic sobretot femení, centrat en l’assistència als pobres i malalts, i en l’escola i l’educació. Avui encara queden algunes restes de la immensa obra social realitzada per aquestes congregacions. I encara resten la majoria de les seves escoles, que tenen per davant un horitzó poc esperançador des del punt de vista polític, per la voluntat persistent dels partits d’esquerra de suprimir el sistema català de concerts educatius i aconseguir el monopoli ideològic de l’ensenyament del país amb un model de tipus estatalista.

Ratzinger afirma que aquests moviments mostren com l’Església viu i es contínuament recreada per l’Esperit Sant. Els moviments no poden ser llançats i organitzats per la jerarquia, sinó que són la resposta de l’Esperit a les noves situacions amb que es va trobant l’Església. Els moviments, històricament i avui, suposen una empenta del caràcter apostòlic de l’Església i del compromís dels cristians en el seguiment de Jesucrist, davant la temptació sempre present de caure en el conformisme i d’esdevenir insípids en el món.

El moviment de Schoesntatt va ser fundat l’any 1914 a Alemania, en un moment crític de la història d’Europa, pel jove sacerdot Joseph Kentenich i un grup de seminaristes. Kentenich va tenir una vida plena de tribulacions.  La seva mare, sense marit, el va entregar als nou anys a l’orfenat religiós d’Oberhausen, encomanant-lo a la Marededéu; de jove va patir una greu crisi espiritual, que va aconseguir superar per la seva plena confiança en Maria. L’any 1941 va ser empresonat per la Gestapo, i l’any següent va ser ingressat al camp de concentració de Dachau, on realitzà una intensa tasca apostòlica fins a la fi de la guerra. L’any 1961 Joseph Kentenich rep l’ordre de l’autoritat eclesiàstica de separar-se del Moviment de Schoenstatt fins que certs punts de la seva doctrina pedagògica no fossin aclarits, que el portà a un exili de 14 anys a Milwaukee, al qual posarà fi Pau VI l’any 1965. Kentenich va patir la incomprensió de l’Església preconciliar,  d’aquella “força d’inèrcia existent a l’Església que no vol ser pertorbada”,  a la qual es refereix Von Balthasar. Però va viure amb paciència aquesta dura mesura disciplinària, i mai va trencar la seva fidelitat i obediència a l’Església, sinó que va augmentar la seva confiança en que la seva vida i obra no eren més que la voluntat de Déu.

Schoenstatt és un moviment profundament marià, que ha conservat la confiança en la maternitat de Maria que va viure el seu fundador des de la seva difícil infància. A Schoenstatt hi és present amb molta força la idea de que “l’orde de la naturalesa humana i l’ordre de la gràcia estan mútuament units, en profunda relació. Si l’ordre de la naturalesa està malalt, li resultarà difícil obrir-li una porta d’entrada a la gràcia” (J. Kentenich). Per això és un moviment amb una especial sensibilitat per la pedagogia dels vincles personals i per la vessant psicològica de la persona. I que dóna una gran llibertat als seus membres per tal que cadascú descobreixi el seu camí de creixement espiritual en la fe i dins de l’Església.

La funció educadora dels pares i mares és un factor decisiu en la formació dels fills i en el creixement humà i espiritual de tots els membres de la família. Per això són importants a Schoesntatt els grups de matrimonis. A Catalunya participen activament en aquests grups més de vuitanta famílies. Els seus membres participen activament en la vida de l’Església local, especialment en les activitats per a adolescents i joves. A les nostres diòcesis, i a l’Església en general, els moviments són una manifestació del creixent protagonisme que els laics estan cridats a tenir en la vida de l’Església.

El proper 14 d’octubre se celebrarà el 20è aniversari del Santuari de Valldoreix. A les 12:30 h es celebrarà una missa, durant la qual es farà la coronació de la Verge de Schoenstatt com a Reina de la Joventut. És un reconeixement de la importància de Maria a la vida del moviment, i una petició que li fan els joves perquè els ajudi a descobrir el seu ideal de vida i a fer-lo realitat.

Print Friendly, PDF & Email

Carles Ros i Arpa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies