CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
12 criteris per interpretar la vaga d’algunes dones 12 criteris per interpretar la vaga d’algunes dones

12 criteris per interpretar la vaga d’algunes dones

SocietatZPortada Izquierda 8 març, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » 12 criteris per interpretar la vaga d’algunes dones

  1. Una vaga que pretén objectius laborals i polítics, que convoqui només les dones i negui explícitament als homes, és inacceptable perquè neix d’un rerefons de segregació i de col·lisió d’interessos entre els dos sexes. Les conseqüències d’aquesta ferida social seran greus i multiplicaran els problemes que apressen aquest país. S’afegirà una divisió més a les existents, que a més pot penetrar en el si de moltes comunitats, fins i tot famílies.
  2. Una vaga per unes qüestions tan dispars, com bretxa salarial, avortament lliure i modificació radical del sistema educatiu no és admissible perquè és una vaga política que instrumentalitza reivindicacions laborals, cosa prohibida per la llei. La tolerància, quan no convivència de les autoritats, assentarà un perillós precedent. És la vaga des del poder o els seus voltants, i des de determinats mitjans de comunicació ocupats per una ideologia molt determinada
  3. La vaga no ha tingut seguiment en el sector privat, i només ha estat visible en el sector públic: escoles, funcionaris … Això, juntament amb l’establiment unilateral de serveis mínims per part del transport públic, constata que es tracta d’una vaga induïda per un grup de pressió, el feminisme radical de gènere, amb l’acceptació o col·laboració, segons els casos, de les administracions públiques.
  4. Almenys a Catalunya s’han produït accions greus amb talls de vies de ferrocarril i accessos a la ciutat, per grups minúsculs de 4 a 18 persones que han col·lapsat la llibertat de desplaçament davant la inacció de la policia. Una demostració més del suport públic a una vaga que ocasiona danys econòmics privats.
  5. El principi d’igual salari per igual treball és fonamental per a la justícia social, però això significa igualtat retributiva en relació amb el temps treballat i les responsabilitats laborals. Les xifres de bretxes del 20, 30 i 40% que s’han propagat són pura demagògia. La diferència real se situa entre el 11 i el 13 per cent, i si s’ajusta per sectors encara és menor, i si es concreta en les causes es constata que bàsicament es deu a la maternitat. Cal parlar de discriminació salarial de les mares més que de les dones. La discriminació salarial no es refereix només a elles, en termes absoluts els immigrants, homes i dones, estan encara més perjudicats.
  6. La motivació de la vaga omet els tres grans grups de dones realment discriminades en bloc, i no com a singularitat: les mares, o les que volen ser-ho, les vídues i les dones traficades i prostituïdes.
  7. El feminisme és una ideologia, com pot ser-ho el marxisme i tantes altres. És una creença, com a tal no pot ser assumida per l’estat, ni ensenyada a l’escola pública amb caràcter obligatori, perquè vulnera la neutralitat de l’Estat en matèria de creences.
  8. El treball domèstic i la seva distribució formen part de la vida familiar, de la vida de la parella, intervenir sobre ell és una ingerència, considerar els ciutadans menors d’edat, i promoure el conflicte en la parella és precisament el que persegueix el feminisme de gènere. La solució a aquestes càrregues necessàries és la valoració econòmica d’aquesta tasca, aquesta sí, per obligació legal i la seva participació sobre els ingressos i estalvis conjunts de la parella, així com la seva inclusió en la Seguretat Social. El tenir cura és bàsic per a una societat, i no és una tasca de segon ordre, per això ha de ser valorat en el que val
  9. Es confon deliberadament desigualtat (de drets) amb diferència (a l’humà). L’oposat d’aquesta és la indiferenciació, no la igualtat. No hi ha dones entre les veus greus d’un cor, i això no expressa desigualtat, sinó diferència. El que s’ha de vetllar és per la igualtat de drets i oportunitats
  10. La igualtat d’oportunitats és evident quan les dones són més nombroses a la universitat. És en l’evolució posterior on la seva presència decau, perquè prefereixen una altra opció, per la maternitat o altres motius que en pocs casos són fruit de la desigualtat de drets
  11. La paritat en tot és un absurd i és demagògica quan a més no s’aplica a professions i tasques on són majoritàries les dones. Per què no hi ha més homes en elles? Per què senten una menor atracció? Doncs això també s’ha d’admetre per a les dones.
  12. El discurs actual silencia fets tan evidents com la menor esperança de vida dels homes, la major taxa de mortalitat i suïcidis entre ells, accidents de trànsit, accidents laborals, abandonament i fracàs escolar, i ninis.
Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies