CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 (potencials) pitjors crisis internacionals del 2017 Les 10 (potencials) pitjors crisis internacionals del 2017

Les 10 (potencials) pitjors crisis internacionals del 2017

International Crisis Group publica el seu panorama anual de crisis geopolítiques. Des de Síria fins a Birmània, passant pel Congo, quins són els punts calents del planeta als quals caldrà estar enguany atent?
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 30 Gener, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Les 10 (potencials) pitjors crisis internacionals del 2017

Tenint en compte el panorama internacional actual, deu crisis poden semblar poques. No obstant, el conegut grup de pressió International Crisis Group (ICG) ha volgut mantenir en deu el numero de situacions de conflicte que tradicionalment presenta al començament de cada any.

Per a Jean-Marie Guéhenno, president i mànager del ICG, les crisis més volàtils del planeta es faran durant el 2017 encara més imprevisibles. Per a Guéhenno, l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units constitueix el principal origen de incertesa.

Recordem que Trump feu una campanya de política exterior de narrativa realista i orientada a la protecció dels interessos fonamentals dels Estats Units. No obstant, no està del tot clar quina interpretació farà l’Administració Trump de quins són aquests interessos, com Catdiàleg ja analitzà.

Llegir també: Trump té preparada la seva política exterior. I nosaltres?

Amb tot, Trump no és el sol element incert. Per a l’ex-ministre britànic i antic Vice-Secretari General de Nacions Unides Lord Mark Malloch-Brown, Trump és tan sols una baula més d’una cadena d’èxits de líders de tints dictatorials que ell anomena “l’auge dels cèsars”. Entre aquest selecte grup apareixen també Putin, Erdogan, el indi Modi, l’hongarès Orban i el filipí Duterte. Per a Lord Mark Malloch-Brown, la política mundial serà al 2017 més autoritària i menys multilateral. Les institucions internacionals, limitades per aquest panorama hostil, haurien de centrar-se “no en solucionar conflictes sinó en evitar que aquests empitjorin”. Paraules excepcionalment dures d’algú que sap molt bé de què parla.

Quines són les 10 pitjors crisis, i per què està previst que empitjorin?

Síria i l’Iraq

Sis anys després de l’inici de la guerra civil, mig milió de persones han perdut la vida i 12,5 milions han estat desplaçades. Si bé el règim de Bashar al-Àssad es manté en peu, sembla evident que no pot posar punt i final a la guerra. L’oposició es manté dividida i només els kurds afiliats al PKK, pels qui aposta Estats Units, i l’Exèrcit Sirià Lliure, recolzat per Ankara, semblen haver guanyat força en els darrers mesos.

D’altra banda, Estat Islàmic no està derrotat. ICG és de l’opinió que una desfeta militar dels gihadistes resultarà possiblement en un nou tipus de insurgència. Els riscs de que això succeeixi han crescut durant els darrers mesos, degut a l’hostilitat que es tenen faccions que ara per ara combaten unides contra Estat Islàmic. Aquests grups difereixen no només en la seva afiliació al sunisme o xiisme sinó també a les seves lleialtats internacionals: Turquia, l’Iran, l’Iraq, etc.

Confusió a Istanbul: després del fracàs del cop de juliol del 2016, soldats que hi han participat aixequen els braços en senyal de rendició.

Turquia

La cadena d’atemptats que Turquia pateix des de fa ja diversos anys sembla no tenir fi. El darrer tingué lloc el dia 1 de gener durant les celebracions d’Any Nou a Istanbul, i deixà 39 morts. Estat Islàmic és un acèrrim enemic d’Ankara degut al recolzament d’Erdogan a l’Exèrcit Sirià Lliure. A més, des del juny del 2015 les forces estatals s’enfronten en una cruent guerra al PKK, que per la seva banda tampoc cessa els atacs terroristes contra civils. I tot plegat amb el rerefons dels esforços del president Recep Tayyip Erdogan per purgar l’Estat de traïdors. El preu és la democràcia i les llibertats polítiques dels turcs. S’espera properament un referèndum per a convertir Turquia en un estat presidencialista. Tot i les critiques de la UE, Europa segueix col·laborant-hi perquè necessita contenir els més de 2,7 milions de sirians que han trobat refugi a Turquia.

Iemen

Es tracta de la gran crisi oblidada dels nostres temps. Immers en una guerra civil, el que era el país més pobre del món àrab està patint una greu crisi humanitària. Nacions Unides ha denunciat la mort de 4.000 civils, la majoria en mans de l’aviació de l’Aràbia Saudita, que recolza el president internacionalment reconegut, Abed Rabbo Mansour Hadi. El conflicte s’ha convertit en un enfrontament velat entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, ja que el darrer recolza els rebels Houthis. Les perspectives de pau, si bé existents segons el ICG, són escasses: al novembre Hadi dinamità la proposta de pau de l’ONU.

El Sahel

Es tracta de la zona climàtica que separa el desert del Sàhara de l’Africa equatorial. Aquí el problema no prové d’un sol conflicte sinó d’una acumulació dels mateixos: des de terrorisme gihadista (incloent Boko Haram i Al-Qaeda al Magrib Islàmic) fins a xarxes de crim organitzat, en el Sahel hi ha 4,2 milions de desplaçats. Aquests problemes són un reflex de la pobresa dels Estats de la regió, que es compten entre els més paupèrrims del món. Aquest fet es tradueix en enormes mancances en relació a la seva capacitat de proveir serveis bàsics com la seguretat.

Imatge: mapa que mostra la localització aproximada del Sahel.

República Democràtica del Congo

Un acord obtingut gràcies a la Conferència Episcopal del Congo el dia d’Any Nou obre noves esperances per aquest país, un dels més tocats de l’Africa per conflictes interns. L’acord inclou que el president Joseph Kabila no es presentaria a les eleccions previstes aquest any. Kabila tenia la intenció de fer-ho a pesar de la limitació de dos mandats que marca la Constitució (de fet, aquest problema sembla endèmic a l’Africa, com Catdiàleg analitzà). No obstant, el ICG recorda que perquè l’acord es materialitzi caldrà un paper actiu de la comunitat internacional.

Sudan del Sud

El país més jove del mon patí tres anys de guerra civil que acabaren al 2015. No obstant, a mitjans de l’any passat el procés fou dinamitat per les desavinences entre els líders de les dues faccions enfrontades. 1,2 milions de persones han fugit del país. Si bé la missió de pau de Nacions Unides, la UNMISS, ha aconseguit eradicar la violència a la capital, Juba, la resta del país segueix immers en el caos. El ICG urgeix a dotar de més recursos i capacitats jurídiques a la UNMISS.

Afganistan

El ICG assenyala que, després de 15 anys de la intervenció occidental, els Talibans tornen a recuperar terreny i ha aparegut una potent xarxa d’Estat Islàmic. Mentre la violència religiosa entre xiïtes i sunnites s’incrementa, el ICG critica especialment que la qüestió de l’Afganistan no fos adreçada pels dos candidats a la Casa Blanca.

Líders d’Estat Islàmic a l’Afganistan el 2015. Font: BBC.

Myanmar (Birmània)

El nou govern civil liderat per l’activista i Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi va prometre que la pau i la reconciliació nacional serien les seves prioritats de mandat. No obstant, durant el 2016 es produïren una sèrie d’atacs coordinats al nord del país que provocaren un augment de les operacions militars. Mentre, la minoria musulmana Rohingya ha viscut un augment de la violència i corre risc de radicalització, apunta el ICG. Aung San Suu Kyi ha estat criticada per altres Nobels de la Pau per no defensar aquesta els Rohingya.

Ucraïna

El país viu en una tensió constant des del 2014, afirma el ICG. La implementació dels darrers acords de pau de Minsk del 2015 està estancada, i els ucraïnesos estan desenganyats amb el govern del president Petro Poroshenko. Kiev ha fracassat estrepitosament, per a major desesperació dels socis europeus i americans, en la implementació de mesures anticorrupció i de reforma econòmica.

Mèxic

La tensió entre Mèxic i Washington es pot palpar a l’ambient després de que Trump iniciés els tràmits per a construir el seu tan publicitat mur fronterer. Molts mexicans, farts de les elevades taxes de criminalitat i la manca de reformes contra la corrupció, són molt crítics amb el president Peña Nieto. Si Estats Units llença un programa massiu de deportacions (el numero de les quals Obama ja va incrementar), Mèxic podria sumir-se en el caos.

Imatge de portada: un combatent Houthi al Iemen. Ahmed al-Basha/AFP/Getty Images

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies